Jet lag @ Asakusa

Que llarg que és Rússia ostia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Segons la pantalleta que tens a l’avió davant, hem creuat TOTA Rússsia, des de Sant Petersburg a Vladivostok, a l’oceà Pacífic, no hem passat ni per Xina. La Cris s’ha portat molt bé a l’avió i les 11 hores i pico de vol han sigut aguantables, sense turbulències, sense poder dormir pq jo assentat no en sé i fent solitaris i veient pelis “Plan oculto” (de Spike Lee, amb Denzel Washington), estupendíssima trama d’aquestes de robatorio perfecto, però amb més miga. A l’aeroport de Narita, la Cristina ha contestat que “yes”, que “he’s my husband” als agents d’inmigració, i això ha fet que els obstacles per entrar al país es reduissin a un qüestionari de “do you carry explosives?” i a una inspecció de maletas. A Japó en algunes coses són com a Estats Units: Fachas.

Les primeres agafades de tren i metro confirmen que aquesta penya està boja pels mòbils (plens de pegatinas, penjolls i lo que vulguis) i la moda (les ties inclús es maquillen tota la cara per semblar més blanques de pell, però ties normals del carrer eh, no geishas) i que dormen a tot arreu, hasta drets. Cris, l’apunt de moda: “Totes aquestes que es maquillen tant es tenyeixen el cabell de caoba. I dos dels hits que he detectat de moment: els leggings (curts, llargs, estrets, amplets (!), arrugats, de ratlles… totes en porten i a més els serveix per amagar aquestes cames tan poc maques que tenen) i uns monyos alts alts que es posen a sobre el cap. Quan pugui faig una foto i us ensenyo, q són divers”.

En tant que europeus, seguim empenyats en buscar el concepte T-10 o Bonotren, I NO EXISTEIX, que pesats, hi han altres coses tipo prepago. Va d’una manera rara i inclús si t’equivoques quan arribes a puestu hi han unes màquines on pagues la diferència. Hem passat el dia a Asakusa, on ens allotgem, una zona tradicional tota peatonal amb mercadillo, un temple bastant ganso i molt d’ambientillo. Per connectar-nos a l’habitació ens faltava un cable ethernet i hem hagut d’anar a comprar-lo a Akihabara, on amb tota l’empanada del jet lag (30 h sense dormir i horari girat) ens hem deixat engullir per l’estrès de les botigues d’aparells electrònics, amb venedors amb megàfons i cheerleaders jaleant la massa, cartells roses i grocs fluorescents que et vénen cridant a la cara literalment des de tot arreu a un ritme frenètic. Total, només volíem un cable de 800 iens.

Vaig a Japó-o, i tu no-o !

Bueno bueno bueno…

d’aquí poques hores (a la friolera de les 5 del matí) un taxi ens portarà al Prat. Des del moment en què posem el cul al seient del taxi ja estarem anant literalment cap a Japó. Unes 16 hores, i tot Sibèria després, estarem a Narita, l’aeroport de Tokyo que està com a 80 kilòmetres del centre. Ens esperen 9 dies de sobredosi urbanita que intentarem calmar amb una visita a Kamakura, que deu ser com anar a Montserrat.

De moment, diumenge a Tokyo hem quedat per passar al dia amb l’Antonio, un blogger portuguès amic d’uns amics que estudia un master allà. Teniu el seu blog aquí a la dreta, es diu “Um Rebordao no Japao”, on també hi ha un link a unes espectaculars galeries de fotos que ha fet (és mig fotògraf). El tio ja ens ha fet una ruta per tot el dia, falta gent així ostia! Al matí com que estarem rebentats el dia abans i haurem anat a dormir aviat, tenim previst madrugón i vista el macro-mercat del peix Tsukiji, que és com 4 mercabarnas de gran on és ven peix amb un estrès brutal. Allà mateix es veu que et fots uns esmorzars èpics. Allà estarem.

Dissabte quan arribem nidea de què farem encara. Suposo que aclarar-se amb el metro, els carrers que no tenen nom, la gent que no sap anglès, els mòbils que no van i veure algun temple que ens cau aprop. I caure de son amb el jetlag.

Arigato!  (que em sona a “triga un rato!”)

PD: a la foto, un exemple del “chindogu”, estúpia i extesa moda japonesa d’inventar coses inútils. Busqueu al google que és la risa.

Japong: falten 4 dies

Tot just ens estem intentant acostumar al WordPress, el programa gentilesa del qual aquest blog és possible, que aparentment va molt bé, però amb les fotos ha costat lo seu (a mi, la Cris ho ha pillat de seguida).

Buenu, amb la ressaca del BAM i amb els maletorros buits aquí que ens miren perquè els anem omplint, encara queden enigmes pràctics per resoldre, com si necessitarem un adaptador o un transformador per enchufar càmeres, portàtils, etc. (Albert et caurà una trucada taladradora sobre el tema).

Com a altre detall domèstic, dir que dimarts anirem a buscar els iens, moneda japonesa, amb un cabàs casi, perquè allà no fan servir la tarjeta de crèdit i el tema és que has d’anar amb el megafajo de billets a sobre tot el dia (és un país molt segur i no passa res). Bé, és segur a nivell de delinqüència tipo atracaments i robatoris, perquè a nivell màfia, hi ha la Yakuza, de les més chungas i grans del món.

Aquí sota veiem tot lo que és Japong, vist pel satèl·lit de Google Maps. Atenció les falles de les plaques tectòniques, no m’extranya que tinguin por que es repeteixi la tragèdia del terratrèmol de Kobe fa uns deu anys.

sí, sí, proves, proves, hola!

Peazo de blog q estem preparant per engrandir i spamejar la blogosfera, com si no estés prou plena de blogs de gent que va pels puestos - total només serem fora 2 setmanes, vaya flipats de la vida. 

A l’esquerra podeu veure una persona japonesa, concretament DJ Kentaro, un turntablist que vaig entrevistar i que em va corroborar lo que ja sabem, que l’anglès dels japonesos és un drama absolut i que ja veurem com ens entenem.

A més de visitar Tokyo (10 nits), també passarem per Kyoto (3 nits, temples, muntanyeta i tal) i Osaka (1 nit, la segona urbe de Japong). Per cert, el topònim “Japong” ve d’una excompanya nostra de pis que era tailandesa, de nom Pao, que sempre que ens deia que “Japong es muy modelno”.

Dóna la casualitat que durant la nostra estada té lloc el SonarSound Tokyo, o sigui, el Sonar a Tokyo, a que mola? a Tokyo estarem allotjats al barri d’Asakusa, rollo tradicional japo, però serà només el camp base per anar apatrullar la megalopolis.