Jet lag @ Asakusa

Que llarg que és Rússia ostia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Segons la pantalleta que tens a l’avió davant, hem creuat TOTA Rússsia, des de Sant Petersburg a Vladivostok, a l’oceà Pacífic, no hem passat ni per Xina. La Cris s’ha portat molt bé a l’avió i les 11 hores i pico de vol han sigut aguantables, sense turbulències, sense poder dormir pq jo assentat no en sé i fent solitaris i veient pelis “Plan oculto” (de Spike Lee, amb Denzel Washington), estupendíssima trama d’aquestes de robatorio perfecto, però amb més miga. A l’aeroport de Narita, la Cristina ha contestat que “yes”, que “he’s my husband” als agents d’inmigració, i això ha fet que els obstacles per entrar al país es reduissin a un qüestionari de “do you carry explosives?” i a una inspecció de maletas. A Japó en algunes coses són com a Estats Units: Fachas.

Les primeres agafades de tren i metro confirmen que aquesta penya està boja pels mòbils (plens de pegatinas, penjolls i lo que vulguis) i la moda (les ties inclús es maquillen tota la cara per semblar més blanques de pell, però ties normals del carrer eh, no geishas) i que dormen a tot arreu, hasta drets. Cris, l’apunt de moda: “Totes aquestes que es maquillen tant es tenyeixen el cabell de caoba. I dos dels hits que he detectat de moment: els leggings (curts, llargs, estrets, amplets (!), arrugats, de ratlles… totes en porten i a més els serveix per amagar aquestes cames tan poc maques que tenen) i uns monyos alts alts que es posen a sobre el cap. Quan pugui faig una foto i us ensenyo, q són divers”.

En tant que europeus, seguim empenyats en buscar el concepte T-10 o Bonotren, I NO EXISTEIX, que pesats, hi han altres coses tipo prepago. Va d’una manera rara i inclús si t’equivoques quan arribes a puestu hi han unes màquines on pagues la diferència. Hem passat el dia a Asakusa, on ens allotgem, una zona tradicional tota peatonal amb mercadillo, un temple bastant ganso i molt d’ambientillo. Per connectar-nos a l’habitació ens faltava un cable ethernet i hem hagut d’anar a comprar-lo a Akihabara, on amb tota l’empanada del jet lag (30 h sense dormir i horari girat) ens hem deixat engullir per l’estrès de les botigues d’aparells electrònics, amb venedors amb megàfons i cheerleaders jaleant la massa, cartells roses i grocs fluorescents que et vénen cridant a la cara literalment des de tot arreu a un ritme frenètic. Total, només volíem un cable de 800 iens.