h1

Apocalipsis urbana @ Shinjuku

dilluns, 2 Octubre, 2006

Cada cop els japonesos ens semblen més com els americans, tot i que els més tontos de la película sempre continuaran sent aquests últims, perquè els americans són ingenus i ignorants, i els japos tenen unes arrels molt més profundes al seu comportament. Resumint, tots dos són molt consumistes, familiars, treballen molt sense casi vacances, només parlen el seu idioma, són molt nacionalistes i no s’enteren de res de lo que passa a la resta del món. Uséase: Tics de gran potència.

Tot plegat són petites grans generalitzacions alimentades per cervesa i sake després d’una jornada on hem nat a tomar el pulso del dia a dia d’un gegant econòmic mundial al districte de Shinjuku. Aquí arriben a currar de dos milions en dos milions al matí, fan la pilota al jefe, trepan lo que poden i quan surten del rascalcels de torn se’n van als karaokes, tragaperras, tabernas, centres comercials o, directament, a la zona de Kabukicho, on l’oferta s’amplia a sex-shops i prostibuls.

Cris @ Shinjuku

Shinjuku és un festival de luuuuz i de coolooooor i l’entorn és ideal per l’oci ràpid. Tot són llums de neon i pantalles de vídeo gegants i rascacels que et deixen atontat. Hem passat el dia per allà, primer veient la zona empresarial i administrativa (pujant a lo que serien les twin towers de Toyko, etc) i a la tarda, mentre esperàvem per veure com deixaven anar els ‘salary men’ en massa cap als llocs d’oci o cap al tren, hem checkejat uns centres comercials de lo último on pots veure com es tornen bojos per la roba francesa o italiana, tot i que es limiten a copiar l’estil de vestir de les revistes sense tenir ni idea de si aquí som mediterranis o no mediterranis o què obeeixen els estils de moda… Els hi és igual, són així de pijos. I un detall, a l’anunci més gran que puguis veure penjat d’un edifici, allà hi haurà la Kate Moss. Per desgràcia, la cocaína continua sent una droga amb un prestigi prou alt com per rellançar una carrera…

Hem intentat seguir la massa trajada i encorbatada aviam on naven a sopar, però al final, cansats, hem preferit tornar al nostre apacible retiro d’Asakusa, on els restaurantets els tenen per càstig. Hem menjat algo raríssim per buscar al google: Dozeu. Ara a l’habitació provarem el microcotxe teledirigit que m’he comprat per menys de 10 euros.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: