h1

A quien madruga, el sushi le ayuda

Dimarts, 3 Octubre, 2006

Heus aquí un post sorpresa de mitja part del partit. I és que avui hem fet madrugón (5.15 del matí, jarl) per anar al mercat central de peix, a Tsukiji, una animalada de lloc que la Lonely Planet defineix així: “If it lives in the sea, it is on sale here”. Gran frase chavals! Amb aquesta us perdonem per tantes d’altres tipus “here you will find the best irish pub in town”. Pops, crancs, tonyines gegants, musclos godzillencs, molts homes fumant, molts gavinets llargs i una sensació de caos organitzat en una mena de carpes que mereix una escena d’acció d’Indiana Jones 4. Sens dubte, un hit absolut del viatge. Per rematar-ho hem anat a esmorzar al Daiwa Sushi, un lloc cutre del mercat on hi caben màxim 12 persones, et claven uns 30 euros però et fots el més peix més fresc i més bo de la teva vida, joder que bo!! Kibuka sou uns rookies!!. Hem esmorzat tant, que acabem de dinar un trist hot-dog amb un cafè, perquè és que no vulguis superar-ho allò.

Uri @ Tsukiji

El matí de visites institucionals ha continuat al Imperial Palace y sus jardines. O sigui un pal de guiris en actitud Versailles, been there, done that. La conclusió és que l’emperador no deu portar la camiseta de “no tendrás una casa en la puta vida”. La tercera institució que ens feia gràcia era la Tokyo Stock Exchange (la borsa), per veure l’estrès dels especuladors, per si tiren serpentines quan puja el Nikkei o es tiren a la via quan baixa… Doncs què va, amb prou feines dos oficinistes al messenger controlant tota una xarxa d’ordenadors que ho mouen tot. Certament, Japó està en recessió.

Al migdia ja ho havíem fet tot i hem tornat a Asakusa, però no ens han deixat pujar a l’habitació perquè l’estaven netejant (gajes de les pensions típiques japoneses, es tiren més de 3h amb un exèrcit de senyores de 1m40 per deixar-t’ho tot pulcre). Millor, perquè hem anat Kappabashi-dori, una avinguda dedicada només a vendre autèntiques tonteries (pots, tasses, magnetos) relacionades amb la cuina, amb un paper estelar per plats de menjat DE PLÀSTIC, que posen molts restaurants a fora per ensenyar-te què pots menjar. En comptes d’una foto o d’una macarrònica traducció anglesa, posen una rèplica del plat en plàstic. Horrendu. Kappabashi-dori és un lloc en tant declivi i amb un ganxo comercial tant ranci que, òbviament, hem acabat sucumbint a lo entrañable del lugar i comprat pots, tasses i magnetos.

Anuncis

One comment

  1. You’r exactly right on this blog post



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: