h1

Estuvimos con Cris y Uri por las calles de Tokyo

dilluns, 9 Octubre, 2006

Heus aquí un post on the move, escrit des del ‘tren bala’ (Shinkansen) que ens porta de Tokyo a Kyoto, gairebé 600 km en menys de 3 hores. Nostamal.

Després de la intensa nit de Sónar i de passar per can Bandai a fer-nos fotos amb Doraemon & co. al migdia ens hem retrobat a Shinjuku amb la gent del canal 33. Són un guionista (Jofre), un càmera (Josep Maria), un realitzador (Ferran, un tio molt viatjat) i una productora (Montse). A la jornada d’avui se’ls ha afegit el Pau, un noi català que els fa d’intèrpret per poder anar a pinyó pels puestos i que resulta que viu a la mateixa residència que l’Antonio, la nostra connexió portuguesa a Tokyo. Ens han gravat de nou passejant per Shinjuku (el centre-centre de Tokyo, que diumenge el tallen tot al trànsit directament), amb lo qual hem pogut campar a nuestras anchas. Ens han estat gravant molta estona, els japos ens miren i deuen pensar que som famosos occidentals o algo… I segur que després sortim només 20 segons al documental. L’emetran com un Sputnik coincidint amb el Sónar 2007.

dsc05992yoyogi.jpg

A la tarda hem tornat al parc Yoyogi-koen (a Harajuku), on tots els adolescents (i no tan adolescents) viuen unes hores de fantasia antisistema exposant-se a la gent disfressats de gòtics, lolitas o rockabillies, a més d’altres espectacles improvisats com capoeira o breakdance. El premi a l’originalitat se l’emporta, però, el pavo que ballava claqué amb l’ipod i vestit de footing. Sortint del parc hi ha bandes superjoves de rock independent que poden tocar lliurement i presentar les seves maquetes. Especialment emotiu, en ple atardecer, l’actuació d’un trio indie tocant amb molt poca il·luminació, totalment entregats tot i la manca d’atenció que rebien, i amb uns temes melancòlics ideals pel moment del dia. Ens l’hem quedat mirant i és d’aquells moments tontíssims imprevistos que et queden marcats d’un viatge.

dsc06003yoyogi2.jpg

El Pau, l’intèrpret, és la polla, només veure’l ja saps que aquest tio viu totalment paral·lel a la convenció, el típic tio que no riu però té un humor que les clava. Els del 33 li fan demanar coses estrambòtiques als japos, que són tant ordenats, tipo “Pau, els pots si podem moure aquesta taula i posar-hi una cadira a sobre per fer un contrapicat?”. I el tio ho fa. Aquestes escenes han tingut lloc al Sónar de tarda, on ens han fet una entrevista completa (joer, que facin un 30 minuts del nostre viatge!). Hem dit que el Sónar és molt maco i Tokyo també i que bla bla bla.

Ja que era l’última de les 9 nits a Tokyo, volíem pujar a la Mori Tower per veure la megaurbe des de dalt de nit. 300 metres amunt ens hem recreat veient Tokyo by night (pues clar, espectacular). Hem volgut sopar amb l’Antonio per acomiadar-nos d’ell. Per quedar ha estat un lio, perquè quan érem dins la cabina de telèfon trucant-lo, ha entrat una mega llagosta voladora (rollo peli de terror) i he hagut de penjar el telèfon dient que sí a un plan que no ens nava gens bé i marxar corrent. Hem hagut de buscar una altra cabina per canviar el plan i hem quedat just sota la torre. La Mori Tower és a Roppongi, la zona on més guiris van de festa, però joder, arquitectònicament és un lloc tremendu. Ara que ja hem fet tota la ronda de jalar japo, ens hem permès la llicència de sopar a una PIZZERIA que destacava la GUIA. Forquilla, ganivet i oli d’oliva! Eh, que a Barcelona no només mengem vedella amb bolets, no? Pues aquí igual.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: