h1

“Ooooooh”

Dimarts, 10 Octubre, 2006

266060693_4acbcb892f.jpgKyoto té centenars de temples budistes i sintoistes, dels quals 10 o 12 són d’impacte visual instantani per a l’espectador. A base caminades generoses i d’escrutar la xarxa d’autobusos de Kyoto (entres al bus per darrere, pagues quan surts, per davant), hem vist temples, santuaris, grans portes, ponts, riuets, jardins zen, ‘El jardín de las 15 piedras’, ‘El templo recubierto de oro’, ‘El camino de la filosofía’ i noms per l’estil que, vulgues que no, fan més èpiques les patejades. Malgrat la condensació de turistes, els espais són amplis i de seguida trobes llocs on trobar-te més o menys lliure i còmode per percebre la solemnitat, el tamany i de les construccions, que hem capturat en més de 200 fotos, de les quals unes quantes tenen la seva gràcia postalera (en les dues d’aquest post, em podeu veure empequeñessit davant la grandesa del que m’envolta). Demà més, starring ‘El templo de las mil puertas’.

Hem acabat mig sopant amb uns catalans per casualitat (la Lonely Planet és lo que té, que de vegades ens porta tots allà mateix) just el dia que havíem decidit no quedar amb el noi d’ahir perquè un català a Kyoto… tampoc no ens flipem, no és tan tan raro. Ens hem fotut un Tempura Dinner estupendíssim i després, passejant pels carrerons del barri de Gion hem tornat a avistar alguna geisha, totes durant màxim dos segons, ja que desapereixen en la nit com els morts del Sexto Sentido, que només apareixen en un pla intercalat de dos segons. Estaven en uns locals als que has d’accedir per un canalet en un carrer molt fosc, les veies a través d’un vidre, entrant en una porta i desaparèixer. També passaven putons verbeneros, que aquí hi ha de tot.

dscn4390sintoista.jpg

De Kyoto direm també que és més car que Tokyo (aquí estan enfocats al turisme i això fa que no tinguis l’opció de “dinar on dinen ells”), la gent passa de la modernitat en la moda o la tecnologia i són gelosos del seu patrimoni. I de les seves lleis: Aquesta és l’única ciutat del món on el McDonald’s no és vermell perquè l’ajuntament diu que les senyals en vermell només són per determinats casos. Ja hem vist un McDonald’s grante i un de taronja. Com van negociar? Amb el pantone a la mà?

Demà canviem de ryokan i potser no tenim internet amb lo qual el blog descansaria un dia… Però mai se sap, igual pillem un wi-fi d’un veí, com estem fent en aquests precisos moments.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: