h1

Do the templing

dimecres, 11 Octubre, 2006

Bona nit des de l’Inn Kawashima, un ryokan superpetit que va fundar el 1901 la família del tio que el porta ara (ja van per unes quantes generacions). És una caseta amb unes 8 habitacions màxim i el futon té una pinta de supercòmode. Ocupa casi tot el tatami de lo peque que és tot. Finalment hem trobat wi-fi, el problema és que has d’aixecar l’ordinador amunt, i l’estem aguantant amb el marc d’una finestra com podem.

El tercer dia a Kyoto (demà marxem a Osaka) hem fet un tour de lo més complet en sightseeing, començant pel temple de les mil portes, una excursió amenaçada per una intensa pluja. Ahir a internet es veia un tifonet que s’acostava pel Pacífic (el 18è de l’any, al mapa apareix un número amb una cua, en plan cuc) i ja ens estàvem cagant en la p… d’oros, però que al final ha quedat en un matí de pluja i el tifó no s’ha mogut de l’oceà. TOTAL, que les mil portes són impressionants perquè en alguns trams estan tan juntes que formen pràcticament un túnel que et va portant muntanyeta amunt com un laberint tot taronja enmig del verd. Les portes taronjes són típiques del sintoisme, que de moment ens enrolla més que el budisme, perquè Déu està en la natura i perquè els temples són gratis. Ens hem deixat mitja bateria i mitja memory stick allà.

dsc00032fushimiinari.jpg

Després hem anat al temple més llarg de Japó (tots són “el més” algo, clar). Ho és perquè ha de donar cabuda a 1.000 estàtues de budes i no sé quants guardians que els custodien, que pots admirar però en cap cas fotografiar, tot molt en la idea de “visita obligada” que fa ràbia però és obligada. Per dinar hem descobert un restaurantet de 4 taules (no hi ha restaurantots, de fet) que s’emporta el Japong Best Lunch Award, una combinació d’arròs, noodles udon i, atenció, molts dolços. Com si dinessis espaguetis amb chuches però ben combinat. Japong 1, Lonely Planet, 0.

Els tours per Kyoto els estem seguint a partir d’una guia d’uns nois catalans coneguts de gent que coneixem, escrita amb molt carinyo, que tot el rato ens recorda que “hay que madrugar”, que “si llegas temprano”, que “es importante ser los primeros”. Fem lo que podem. Cal dir que de vegades hem d’estar atents perquè et fan fer unes voltes de “vuelve al templo anterior, corta por el mismo camino pero al revés…”, però les explicacions dels temples et mantenen aquell interès efímer del turista sobre els temes que et cauen lluny. A la tarda, a més d’un parell temples la mar de fotogènics, hem atravessat un parc on els corbs rulaven la place (fan mitja por). A la nit ens ha passat algo normal a Àsia i que de moment havíem esquivat: Que et relaxes demanant els plats i el menjar que et porten pica tant que sembla que una plaga de guindillas assassines et pessigui la llengua.

dsc00087japos.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: