h1

Harigato Tokyo!

divendres, 13 Octubre, 2006

Ja s’ha acabat. Demà tornem. Avui hem vingut d’Osaka a Tokyo amb el tren bala de nou i durant les 3 hores de viatge m’he dedicat a ordenar les més de 1000 fotos que hem tirat que estaven guardades en carpetes inconnexes del disc dur. A més, l’iPhoto, que vol ser l’iTunes de les fotos, trobo que no ajuda gens. Hem arribat Tokyo cap a les 13h, hem deixat els trastos a un ryokan prop de l’estació i hem tirat cap Daikanyama, l’última zona que ens quedava per visitar.

Daikanyama és un barri bastant europeu, amb botiguetes de discos, de roba, pastisseries, i moltes de juguets, llibres i gadgets friquis. Llocs d’aquests on, en estat vacacional i relaxat de ment, et pots deixar els yens començant col·leccions de tonteries que un cop a casa mai acabaràs. M’he comprat un llibre molt guapo de fotos de solucions enginyoses dels joves japos per encabir les seves coses als minipisos, en plan cachondo; i un vídeojoc d’aquests de l’any de la maria castanya tipo Game A, Game B, amb un packaging que ja t’obligava a comprar-la.

Com a traca final, hem tornat a Shibuya (“Blade Runner” va passar aquí!), per fer l’últim volt, creuar els passos de zebra mítics sota les pantalles gegants una vez más i baixar al Mandarake, un paradís de les consoles Atari, l’anime i l’Astroboy, on també ha caigut alguna chuminada, normal. I com a comiat de Tokyo (quina llàstima de frase) hem sopat al Nobu (de la cadena del reputado chef del mismo nombre), l’àpat més car del viatge (“Modern Japanese cuisine”) que sens dubte ens mereixíem després de dies dinant sushi de guerra o sopant coses inverosímils que no saps si és lo que t’has demanat.

S’ha acabat el bròquil
A les 23:15 de la nit, tornant a l’hotel en un dels últims trens, centenars de persones amb al corbata afluixada i el maquillatge descuajeringat amb cares de taja omplien els vagons i reien com nens petits. Quina gran estampa de Japong. Ja només ens haurà faltat el karaoke, un combat de sumo, el peix mortal que si el talles malament blablabla…

I això és el final. Japó és una societat capitalista com la nostra, però que funciona amb uns hàbits personals, socials i de consum molt diferents dels nostres, de vegades de formes totalment inversemblants. Aquest blog ha volgut ser una eina per ordenar les anècdotes i idees al respecte (en modo fast), i compartir una experiència urbana inoblidable. Gràcies per la vostra lectura!

PD: Avui no hi ha fotos, l’últim dia he prescindit de la càmera perquè tot m’entrés directe als ulls 🙂

Anuncis

One comment

  1. Nice blog here! Also your website loads up fast! What host are younusing? Can I get your affiliate link to your host?nI wish my web site l Click http://www.l33turl.com/justgoo091730



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: