Archive for the ‘Asakusa’ Category

h1

A quien madruga, el sushi le ayuda

Dimarts, 3 Octubre, 2006

Heus aquí un post sorpresa de mitja part del partit. I és que avui hem fet madrugón (5.15 del matí, jarl) per anar al mercat central de peix, a Tsukiji, una animalada de lloc que la Lonely Planet defineix així: “If it lives in the sea, it is on sale here”. Gran frase chavals! Amb aquesta us perdonem per tantes d’altres tipus “here you will find the best irish pub in town”. Pops, crancs, tonyines gegants, musclos godzillencs, molts homes fumant, molts gavinets llargs i una sensació de caos organitzat en una mena de carpes que mereix una escena d’acció d’Indiana Jones 4. Sens dubte, un hit absolut del viatge. Per rematar-ho hem anat a esmorzar al Daiwa Sushi, un lloc cutre del mercat on hi caben màxim 12 persones, et claven uns 30 euros però et fots el més peix més fresc i més bo de la teva vida, joder que bo!! Kibuka sou uns rookies!!. Hem esmorzat tant, que acabem de dinar un trist hot-dog amb un cafè, perquè és que no vulguis superar-ho allò.

Uri @ Tsukiji

El matí de visites institucionals ha continuat al Imperial Palace y sus jardines. O sigui un pal de guiris en actitud Versailles, been there, done that. La conclusió és que l’emperador no deu portar la camiseta de “no tendrás una casa en la puta vida”. La tercera institució que ens feia gràcia era la Tokyo Stock Exchange (la borsa), per veure l’estrès dels especuladors, per si tiren serpentines quan puja el Nikkei o es tiren a la via quan baixa… Doncs què va, amb prou feines dos oficinistes al messenger controlant tota una xarxa d’ordenadors que ho mouen tot. Certament, Japó està en recessió.

Al migdia ja ho havíem fet tot i hem tornat a Asakusa, però no ens han deixat pujar a l’habitació perquè l’estaven netejant (gajes de les pensions típiques japoneses, es tiren més de 3h amb un exèrcit de senyores de 1m40 per deixar-t’ho tot pulcre). Millor, perquè hem anat Kappabashi-dori, una avinguda dedicada només a vendre autèntiques tonteries (pots, tasses, magnetos) relacionades amb la cuina, amb un paper estelar per plats de menjat DE PLÀSTIC, que posen molts restaurants a fora per ensenyar-te què pots menjar. En comptes d’una foto o d’una macarrònica traducció anglesa, posen una rèplica del plat en plàstic. Horrendu. Kappabashi-dori és un lloc en tant declivi i amb un ganxo comercial tant ranci que, òbviament, hem acabat sucumbint a lo entrañable del lugar i comprat pots, tasses i magnetos.

Anuncis
h1

Jet lag @ Asakusa

dissabte, 30 Setembre, 2006

Que llarg que és Rússia ostia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Segons la pantalleta que tens a l’avió davant, hem creuat TOTA Rússsia, des de Sant Petersburg a Vladivostok, a l’oceà Pacífic, no hem passat ni per Xina. La Cris s’ha portat molt bé a l’avió i les 11 hores i pico de vol han sigut aguantables, sense turbulències, sense poder dormir pq jo assentat no en sé i fent solitaris i veient pelis “Plan oculto” (de Spike Lee, amb Denzel Washington), estupendíssima trama d’aquestes de robatorio perfecto, però amb més miga. A l’aeroport de Narita, la Cristina ha contestat que “yes”, que “he’s my husband” als agents d’inmigració, i això ha fet que els obstacles per entrar al país es reduissin a un qüestionari de “do you carry explosives?” i a una inspecció de maletas. A Japó en algunes coses són com a Estats Units: Fachas.

Uri @ Asakusa, Tokyo

Les primeres agafades de tren i metro confirmen que aquesta penya està boja pels mòbils (plens de pegatinas, penjolls i lo que vulguis) i la moda (les ties inclús es maquillen tota la cara per semblar més blanques de pell, però ties normals del carrer eh, no geishas) i que dormen a tot arreu, hasta drets. Cris, l’apunt de moda: “Totes aquestes que es maquillen tant es tenyeixen el cabell de caoba. I dos dels hits que he detectat de moment: els leggings (curts, llargs, estrets, amplets (!), arrugats, de ratlles… totes en porten i a més els serveix per amagar aquestes cames tan poc maques que tenen) i uns monyos alts alts que es posen a sobre el cap. Quan pugui faig una foto i us ensenyo, q són divers”.

En tant que europeus, seguim empenyats en buscar el concepte T-10 o Bonotren, I NO EXISTEIX, que pesats, hi han altres coses tipo prepago. Va d’una manera rara i inclús si t’equivoques quan arribes a puestu hi han unes màquines on pagues la diferència. Hem passat el dia a Asakusa, on ens allotgem, una zona tradicional tota peatonal amb mercadillo, un temple bastant ganso i molt d’ambientillo. Per connectar-nos a l’habitació ens faltava un cable ethernet i hem hagut d’anar a comprar-lo a Akihabara, on amb tota l’empanada del jet lag (30 h sense dormir i horari girat) ens hem deixat engullir per l’estrès de les botigues d’aparells electrònics, amb venedors amb megàfons i cheerleaders jaleant la massa, cartells roses i grocs fluorescents que et vénen cridant a la cara literalment des de tot arreu a un ritme frenètic. Total, només volíem un cable de 800 iens.