Archive for the ‘Kamakura’ Category

h1

Descursión @ Kamakura

dijous, 5 Octubre, 2006

Buenu, doncs avui ha sigut el típic i temut dia en tota visita llarga a una ciutat que fas L’EXCURSIÓ fora de la ciutat. Hem nat a Kamakura (la meitat de les vegades em surt Nakamura en honor al jugador del Celtic), després de 3 o 4 transbords de metro i tren, canvis de billet, de línia, de companyia (com si nessis amb renfe, tmb, ferrocarrils catalans i dos més en un dia). Nosaltres que som heavy users del transport públic i que estem solventant bé el tema transport (i això que qualsevol estacioneta de barri és com Sants i no li cal posar els sostres tant alts per fardar de megaestació) avui a la Tokyo Station ens ha costat, bàsicament perquè és inescrutable (i això que a Shinjuku, la més gran i transitada del món, havíem deixat ben alt el pavelló del turista català de bambes, texans i motxilla d’arreglar).

dscn3557buda.jpg

A més del dia de l’excursió, avui és el típic i temut dia que ENS HA PLOGUT tot el dia (fins ara eren xiri-miris). Però és que portem 6 dies a Tokyo i ens queda tant per veure que només podíem venir-hi avui. Un paràgraf i mig després expliquem què és Kamakura: Un poblet costaner que forma una petita bahía rodejat de temples i d’un gran buda (més que els dels Buda Bar). Encara que sigui budisme i bla bla, els rollos religiosos, com que sempre es prenen tant seriosament a ells mateixos, doncs estan bé fins que portes un rato. Lo que mola és que cada temple és un complex de templets, lo qual et permet fer un voltet per un lloc tranquil, rodejat de verd, amb construccions impactants que et traslladen a un temps imaginari (imaginari perquè no t’has llegit ni la guia ni el panflet que et diu de quan i com és) i a ells els permet cobrar-te entrada cada cop, així ténen el recinte controlat.

Avui al ser entre setmana no hi havia dominguero, sinó colègits, que és més amè perquè no s’ho miren amb tanta reverència. Hem patejat també pel poblet fins arribar a lo que veníem, el gran Buda. Fot 13 metres i pico i un tsunami va arrassar tot lo que hi havia al seu voltant, i ell és va quedar allà, amb aquella cara de siesta que posen. Imposa i te’l quedes mirant rato i rato. Ha valgut la pena lo molls que hem quedat. No hem tingut temps d’anar a un tercer temple on veus la bahía des de dalt, però com que volíem veure el Pacífic, hem tirat pel dret fins la platja, on hi havia uns surferos desafiant el clima, prop d’un cartell que deia algo així com “si hi ha un terratrèmol, encara que no escoltis l’alarma de tsunami, si veus el mar fer algo raro, veste’n cagant llets”. Oé oé, hem estat al Pacífic. Al tornar hem fet lo que fan als japos al tren, clapar fins que sona la teva parada. Hem pillat alguna rush hour en un transbord, però són tan ordenats que et deixes portar per la massa i surts bé dels vagons, etc.

Dilluns marxem a Kyoto on ja farem templing per un tubo, així que avui ha sigut el break ideal per atacar els 3 últims dies a Tokyo, on ens esperen gadgets electronics, karaoke, clubbing… la traca final, vaya. Ara, a descarregar les fotos d’una estatuaaa, una floreeetaaa, un campanaaar… Coses petites.