Archive for the ‘Shinjuku’ Category

h1

Estuvimos con Cris y Uri por las calles de Tokyo

dilluns, 9 Octubre, 2006

Heus aquí un post on the move, escrit des del ‘tren bala’ (Shinkansen) que ens porta de Tokyo a Kyoto, gairebé 600 km en menys de 3 hores. Nostamal.

Després de la intensa nit de Sónar i de passar per can Bandai a fer-nos fotos amb Doraemon & co. al migdia ens hem retrobat a Shinjuku amb la gent del canal 33. Són un guionista (Jofre), un càmera (Josep Maria), un realitzador (Ferran, un tio molt viatjat) i una productora (Montse). A la jornada d’avui se’ls ha afegit el Pau, un noi català que els fa d’intèrpret per poder anar a pinyó pels puestos i que resulta que viu a la mateixa residència que l’Antonio, la nostra connexió portuguesa a Tokyo. Ens han gravat de nou passejant per Shinjuku (el centre-centre de Tokyo, que diumenge el tallen tot al trànsit directament), amb lo qual hem pogut campar a nuestras anchas. Ens han estat gravant molta estona, els japos ens miren i deuen pensar que som famosos occidentals o algo… I segur que després sortim només 20 segons al documental. L’emetran com un Sputnik coincidint amb el Sónar 2007.

dsc05992yoyogi.jpg

A la tarda hem tornat al parc Yoyogi-koen (a Harajuku), on tots els adolescents (i no tan adolescents) viuen unes hores de fantasia antisistema exposant-se a la gent disfressats de gòtics, lolitas o rockabillies, a més d’altres espectacles improvisats com capoeira o breakdance. El premi a l’originalitat se l’emporta, però, el pavo que ballava claqué amb l’ipod i vestit de footing. Sortint del parc hi ha bandes superjoves de rock independent que poden tocar lliurement i presentar les seves maquetes. Especialment emotiu, en ple atardecer, l’actuació d’un trio indie tocant amb molt poca il·luminació, totalment entregats tot i la manca d’atenció que rebien, i amb uns temes melancòlics ideals pel moment del dia. Ens l’hem quedat mirant i és d’aquells moments tontíssims imprevistos que et queden marcats d’un viatge.

dsc06003yoyogi2.jpg

El Pau, l’intèrpret, és la polla, només veure’l ja saps que aquest tio viu totalment paral·lel a la convenció, el típic tio que no riu però té un humor que les clava. Els del 33 li fan demanar coses estrambòtiques als japos, que són tant ordenats, tipo “Pau, els pots si podem moure aquesta taula i posar-hi una cadira a sobre per fer un contrapicat?”. I el tio ho fa. Aquestes escenes han tingut lloc al Sónar de tarda, on ens han fet una entrevista completa (joer, que facin un 30 minuts del nostre viatge!). Hem dit que el Sónar és molt maco i Tokyo també i que bla bla bla.

Ja que era l’última de les 9 nits a Tokyo, volíem pujar a la Mori Tower per veure la megaurbe des de dalt de nit. 300 metres amunt ens hem recreat veient Tokyo by night (pues clar, espectacular). Hem volgut sopar amb l’Antonio per acomiadar-nos d’ell. Per quedar ha estat un lio, perquè quan érem dins la cabina de telèfon trucant-lo, ha entrat una mega llagosta voladora (rollo peli de terror) i he hagut de penjar el telèfon dient que sí a un plan que no ens nava gens bé i marxar corrent. Hem hagut de buscar una altra cabina per canviar el plan i hem quedat just sota la torre. La Mori Tower és a Roppongi, la zona on més guiris van de festa, però joder, arquitectònicament és un lloc tremendu. Ara que ja hem fet tota la ronda de jalar japo, ens hem permès la llicència de sopar a una PIZZERIA que destacava la GUIA. Forquilla, ganivet i oli d’oliva! Eh, que a Barcelona no només mengem vedella amb bolets, no? Pues aquí igual.

Anuncis
h1

Apocalipsis urbana @ Shinjuku

dilluns, 2 Octubre, 2006

Cada cop els japonesos ens semblen més com els americans, tot i que els més tontos de la película sempre continuaran sent aquests últims, perquè els americans són ingenus i ignorants, i els japos tenen unes arrels molt més profundes al seu comportament. Resumint, tots dos són molt consumistes, familiars, treballen molt sense casi vacances, només parlen el seu idioma, són molt nacionalistes i no s’enteren de res de lo que passa a la resta del món. Uséase: Tics de gran potència.

Tot plegat són petites grans generalitzacions alimentades per cervesa i sake després d’una jornada on hem nat a tomar el pulso del dia a dia d’un gegant econòmic mundial al districte de Shinjuku. Aquí arriben a currar de dos milions en dos milions al matí, fan la pilota al jefe, trepan lo que poden i quan surten del rascalcels de torn se’n van als karaokes, tragaperras, tabernas, centres comercials o, directament, a la zona de Kabukicho, on l’oferta s’amplia a sex-shops i prostibuls.

Cris @ Shinjuku

Shinjuku és un festival de luuuuz i de coolooooor i l’entorn és ideal per l’oci ràpid. Tot són llums de neon i pantalles de vídeo gegants i rascacels que et deixen atontat. Hem passat el dia per allà, primer veient la zona empresarial i administrativa (pujant a lo que serien les twin towers de Toyko, etc) i a la tarda, mentre esperàvem per veure com deixaven anar els ‘salary men’ en massa cap als llocs d’oci o cap al tren, hem checkejat uns centres comercials de lo último on pots veure com es tornen bojos per la roba francesa o italiana, tot i que es limiten a copiar l’estil de vestir de les revistes sense tenir ni idea de si aquí som mediterranis o no mediterranis o què obeeixen els estils de moda… Els hi és igual, són així de pijos. I un detall, a l’anunci més gran que puguis veure penjat d’un edifici, allà hi haurà la Kate Moss. Per desgràcia, la cocaína continua sent una droga amb un prestigi prou alt com per rellançar una carrera…

Hem intentat seguir la massa trajada i encorbatada aviam on naven a sopar, però al final, cansats, hem preferit tornar al nostre apacible retiro d’Asakusa, on els restaurantets els tenen per càstig. Hem menjat algo raríssim per buscar al google: Dozeu. Ara a l’habitació provarem el microcotxe teledirigit que m’he comprat per menys de 10 euros.