Archive for the ‘3) Osaka’ Category

h1

Osaka: ciutat peleona

dijous, 12 Octubre, 2006

Només pels cops que t’emportes de la gent i de les bicis pel carrer, de seguida ja veus que Osaka és una bogeria. És la 3a ciutat més gran de Japong, per darrere de Tokyo i Yokohama, aquesta última és satèl·lit de la capital, amb lo qual el pique és entre Tokyo i Osaka. Una rivalitat que ja es veu en les coses pràctiques, com que en les escales mecàniques (a Japó SEMPRE estàs anant en escales mecàniques), on la gent es posa a la dreta en comptes de l’esquerra com a Tokyo. Osaka és una ciutat de raça, d’ambient portuari i moooolt friqui. Ja ens ho havien dit, i ho hem comprovat al veure una nòria gegant en una 10a planta o una autopista que atravessa un rascacels pel mig (l’edifci està foradat, clar). Apunt d’urbanisme japonès: Des de Kyoto fins la recepció de l’hotel d’Osaka no ha calgut sortir ni trepitjar el carrer, BRUTAL!

Al matí per fer-nos una composición de lugar hem pujat l’Umeda Sky, una mena de ruleta flotant que penja de dues torres des d’on veus tota la ciutat. Per dinar hem anat al lloc oposat, a sota terra, en un entramat de carrerons que hi ha dins/sota l’estació, on ens hem fotut un okonomiyaki en un garito minúscul amb un punt guarrindongo ferrioviari, coses així són les que mola fer a Osaka. L’okonomiyaki és el plat típic de la regió, l’equivalent al shawarma japo tirant en forma de truita mig vegetal. Cada tauleta té la seva planxa perquè no se’t refredi. Una altra fricolada ha estat penetrar al barri coreà, on el menjar que venen és a base de picant, més picant i altres variants del superpicant. Festival de los olores, tot allà exposat amb uns colors molt forts.

dscn4796cranc.jpg

Estem ja MOLT cansats de tant anar i venir. En els últims quatre dies haurem dormit a 4 llocs diferents i les maletes van augmentant de pes exponencialment. Però tenim premi. Estem en un hotel de lo més comfortable amb habitació a la planta 30 i vistes a tots els osakians que van amunt i avall entre rascacels amb pantalles de neó i autopistes elevades. Saps la Scarlett quan mirava per la finestra? A la tarda-nit hem fet un volt per la zona comercial (terminologia sempre inquietant) i… Dios que friqui!! Està ple de nengs versió japo, amb galeries de lo més estrident. També tenen el seu Shibuya particular en un pont que creua un canal, però les pantalles no anuncien mòbils ni projecten vídeoclips sinó restaurants de peix globus o marques de xocolata. I hi ha molta música a tot drap per tot arreu.

Finalment no hem entrat a cap Pachinko (salons recreatius infernals, aquí el joc està prohibit i l’acte ludòpata es comet en aquests establiments) per jugar, sinó per fer-nos fotos a les cabines ciberfotomatón on et fan ballar, et tiren vent, et canvien el chroma de darrere la pantalla… Després, abans d’imprimir-les, pots escriure-hi i enganxar-hi dibuixos amb un llapis tàctil. Una l’hem omplert de caquetes de l’Arale. Les fotos són en miniatura i les chavalitas se les enganxen al mòbil.

dsc00236fotos.jpg

PD: Tota la crònica s’ha d’imaginar esquivant bicis per tot arreu.

Anuncis